Menys és més, també en el teatre familiar

Font: Jordi Bordes (www.elpuntavui.cat)
Els actors de Teatre Nu s'atreveixen a això, a sortir sense quasi res, per explicar un conte de Pere Calders (de dues planes) en un espectacle de prop d'una hora de durada. Poc més que una maleta, alguna andròmina i un raspall. Són només dos actors però durant l'estona que s'allarga l'acció (que sembla trepidant i tot) hi ha lladres, pare i mare, fill, gos jardiner i retalls d'informatius que revelen la campanya de robatoris pel barri d'Antaviana. El codi és tan simple com eficaç. La canalla l'entén quasi abans que els pares. Hi ha un ADN en entendre i explicar una història que no està escrita però que circula més ràpidament que l'ADSL. Senzill i perfecte. Exportable més enllà dels Pirineus.
En el Festival Grec també s'han vist dues peces més adreçades al públic familiar i, per contra, la tecnologia hi tenia un paper predominant. Els italians de TPO mostren una Islàndia tota natura, però amb un joc interactiu que convida a moure mans i braços des de la butaca i pujar a l'escena per als privilegiats més menuts. Els actors donen la sensibilitat que les màquines (que capten moviments i reaccionen davant d'uns cors de llana amb un comandament intern). La nota negativa d'aquest Grec familiar és el treball benintencionat de La Nana Bunilda menja malsons. Lloable que unes filles recuperin un univers màgic del seu pare, Agustí Asensio (mort massa d'hora). Que pretenguin vincular l'atenció dels nens ingressats en hospitals perquè ajudin a resoldre el conflicte que es planteja a escena. Però tot i l'èxit de la connexió digital, no es produeix cap interacció entre els espectadors dels dos espais. Probablement, més que tecnologia, calia un treball a l'hospital per fer actius els espectadors més llunyans. Transformats en una imatge quasi estàtica, es revela la pitjor de les aparicions: la peça no roda. Cal revisar-la. I és que, abans d'embolicar-se en tecnologia, cal tenir clar que, d'entrada, és bona la màxima: menys és més. Tot i l'interès a incorporar públic familiar al Grec li cal oferir més funcions de caps de setmana (no tots els pares tenen vacances ni, sobretot, tots els nens van sols a teatre). No es pot penalitzar per culpa de la concentració del festival en dies i espai. Si s'acompanya a les propostes, els resultats són exponencialment millors.

No hay comentarios:

Publicar un comentario