Una fira molt madura



Disset anys i un premi nacional de cultura després, es pot afirmar que la Fira de Circ al Carrer de la Bisbal ja és madura. Gràcies a l'experiència, la capacitat de feina, un esforç d'organització més que considerable, una població absolutament còmplice, una línia artística encertada, i l'aparentment poca intenció de les institucions de potinejar-hi, malgrat que és un aparador de primera –potser millor no donar idees–, i que hi posen uns quants “dels nostres diners, ens els tornen”, tal com va dir el director de la mostra, Dani Varela. Gràcies a tot això, dèiem, la Bisbal d'Empordà acull una de les cites ineludibles de l'estiu, que atrau força més de 30.000 persones durant tres dies.
Dissabte diu que va ser una bogeria de públic. Diumenge a la tarda, estava ple a vessar, o sigui que no em vull imaginar com devia ser dissabte. El temps del cap de setmana va ser perfecte, perquè el sol va quedar tamisat pels núvols, que no van descarregar pluja tret d'uns minuts el mateix diumenge. Es comença a notar que hi ha més públic experimentat que no pas novell. L'experimentat no corre d'un escenari a un altre, ja té estudiada la ruta i coneix perfectament els temps: triar a casa, informant-se sobre els espectacles que es desitja veure –això és fonamental, és la diferència entre un èxit per a tota la família o un fracàs–, arribar, aparcar –que ja és tota una peripècia–, preveure el temps d'interval entre un espectacle i un altre tenint en compte el desplaçament i tenir temps per reservar cadira, de manera que es pot enviar algun membre de la família a guardar-les, mentre la resta gaudeix. I així, anar fent. A poc a poc, però implacablement. El que no té experiència, es nota, el veus a venir: va cames ajudeu-me, sempre corre, mai arriba a temps i, invariablement, es queda dret, sense cadira, i amb mala visibilitat. El resultat: un calvari, més que un gaudi. Cal assumir que no es pot veure tot, i ser selectiu.
Diumenge a la tarda, el Cabaret Elegance desprenia glamur i humor al passeig, amb números d'una dificultat remarcable, interromputs en la primera sessió de la tarda per la pluja. Un petit recés sota les voltes va precedir un dels grans –i breus– espectacles (6 minuts) que oferia la fira, l'excepcional equilibrista alemany Danilo Marder, un veritable gimnasta que el dia abans ja havia deixat a tothom bocabadat a la plaça del Castell. La seva perfecció en l'execució dels exercicis, d'equilibris impossibles, és quelcom realment extraordinari, així com la seva fortalesa i flexibilitat. Només aquella breu exhibició compensava tota la tarda. La gernació de gent es va traslladar llavors cap a l'avinguda de les Voltes i es va situar a banda i banda, tot i que van envair l'asfalt. Dos pallassos del cap blanc havien aturat un Maserati, van fer baixar el conductor i un d'ells el va conduir uns metres. Paraven cotxes, obrien portes, s'introduïen als maleters, feien bromes, provocant la hilaritat del públic. Eren els xilens Murmuyo y Metrayeta, vells coneguts de la fira, que es van enfilar al balcó de la pastisseria Can Font, i que van entrar a l'establiment per sortir-ne amb una safata de pastissos que van repartir –van acabar llençant-la– entre el públic. Cap a veure els Trifaldó amb eS3, un espectacle d'un nivell tècnic en acrobàcia –especialment bàscula– molt alt, però al qual cal un director d'escena de manera urgent.
Un problema semblant tenia l'espectacle de clausura, Controlled Falling Project, dels australians This Side Up, amb un nivell tècnic extraordinari, però amb la mancança d'un cert ritme que el deslluïa. Ara bé, el nivell de dificultat dels equilibris i de les acrobàcies, amb dobles i triples salts mortals de tota mena –carpats, planxats, agrupats i el que calgui–, i amb un mostrari inacabable de piruetes i baranis, era incommensurable. Una clausura de gran qualitat.
Font: Dani Chicano (www.elpuntavui.cat)

No hay comentarios:

Publicar un comentario