Mor l'actor Carlos Larrañaga, un clàssic de l'escena espanyola



Font: Xavier Cervantes (www.elpuntavui.cat)
Carlos Larrañaga era un dels clàssics de l'escena espanyola, especialitzat en papers d'homes galants amb un punt trapella, una característica que va mantenir fins i tot en els últims papers que va interpretar. L'actor va ingressar a l'Hospital Internacional Xanit de Benalmádena (Màlaga) el 20 d'agost. Patia una descompensació cardíaca de la qual no es va poder recuperar. A principis d'any va ser operat d'un tumor a les vies urinàries al mateix hospital. Li van donar l'alta, però la recuperació era més lenta del que havien previst els metges i no va poder tornar a actuar, tot i que s'havia anunciat la seva participació en una representació de l'obra Quizás, quizás? el 5 d'agost a Sant Sebastià.
Nascut a Barcelona l'11 de març del 1937, Carlos Larrañaga va començar a actuar als 4 anys, a la pel·lícula Alma de Dio s, d'Ignacio F. Iquino. Era una aparició lògica, perquè vivia envoltat d'actors. Era fill de Pedro Larrañaga i María Fernanda Ladrón de Guevara, i germà d'Amparo Rivelles. La saga familiar va continuar vinculada a l'escena. Era pare dels actors Luis i Amparo Larrañaga, i sogre de Maribel Verdú. A més a més, va ser parella de María Luisa Merlo, Ana Diosdado i Ana Escribano.
La carrera de Larragaña va ser pràcticament ininterrompuda d'ençà que era un nen, i va treballar amb directors de cinema com ara Juan de Orduña, Fernando Fernán Gómez i José Luis Garci. Als 10 anys va protagonitzar Serenata española amb la seva germana Amparo. Després van venir Cita con mi viejo corazón (1948) i Pequeñeces (1950). En aquesta última va coincidir amb Aurora Bautista, l'actriu morta el 27 d'agost.
La popularitat televisiva
A Cuba, on va viure uns anys amb els seus pares, va tenir el primer contacte amb la televisió, un mitjà que anys després el faria molt popular a Espanya, sobretot quan als anys 90 va protagonitzar la sèrie Farmacia de guardia , en què interpretava amb humor el paper d'un home madur i divorciat que encara es veia amb cor d'exhibir les seves habilitats com a seductor. La casualitat més fosca ha volgut que ahir també morís Bernardo Bonezzi, el compositor de la banda sonora de Farmacia de guardia . Larrañaga també va protagonitzar sèries com Los desastres de la guerra (1981), Los gozos y las sombras (1982) iGoya (1985), i va actuar en episodis de Verano azul (1981) i Segunda enseñanza (1986).
Al finals dels anys 50 Larrañaga va saber explotar el seu físic per fer-se un lloc en el cinema, en films com Quince bajo la lona (1959) i Ha llegado un ángel(1961). També va potenciar la seva carrera teatral i el 1959 va crear una companyia amb Gustavo Pérez Puig.
'El extraño viaje'
El gran paper de Larrañaga li va donar Fernando Fernán-Gómez a El extraño viaje (1964), una de les millors pel·lícules del cinema espanyol i, alhora, un retrat esperpèntic del país. Larrañaga sempre va considerar que era una de les seves interpretacions més destacades, juntament amb la de Las verdes praderas , dirigida per José Luis Garci el 1979. Amb Garci va establir una llarga relació professional i d'amistat. Algunes de les últimes pel·lícules de Larrañaga les va dirigir Garci: Tiovivo c. 1950 (2004), Luz de domingo (2007) i Sangre de mayo (2008). L'última aparició de l'actor al cinema va ser el 2011 aLos muertos no se tocan, nene , de José Luis García Sánchez.
El seu físic, d'home ben plantat, li va facilitar interpretar papers de seductor, també a la vida privada: en els últims anys la premsa de cor va seguir tots els detalls de la seva relació amb l'actriu Ana Escribano.

No hay comentarios:

Publicar un comentario