Sergi Belbel: “Des de sempre, el TNC ha estat desaprofitat”

Font: Jordi Bordes (elpuntavui.cat)

Se'l podria recordar com el director artístic del milió d'entrades venudes. Belbel Belbel li treu ferro, perquè convida fer la divisió en set temporades per relativitzar l'èxit. la veritat és que, tret d'aquesta temporada, les ocupacions han estat més que notables. Belbel, de mitjana, sumarà per sobre del 70% d'ocupació quan se sumin les darreres funcions d'Atracao, paliza y muerte en Agbanäspach (amb un misteriós i sospitós actor anomenat Gil Brebelés) i les quatre sessions de Sol Picó, dins del Grec.

Ha passat de l'època de les vaques grasses a les magres...

Jo diria que la primera vaca ja era normal, no era grassa, tampoc. En qualsevol altre país d'Europa hi hauria un pressupost més elevat que el que vam tenir el 2006, tenint en compte la potència de l'equipament. Sí que es pot dir, ara que la vaca ha quedat amb els ossos. Però pensa que hem viscut les retallades des del 2008, molt abans que altres. Els del tripartit ja ens van retallar, tot i que eren assumibles en relació amb les dels últims exercicis.

Com s'entén aquesta caiguda tan bèstia d'espectadors?

Hi ha una part que correspon a la psicosi que nosaltres mateixos vam generar i una altra al fet real. Jo estava dinant amb el conseller el dia que van pujar l'IVA: Ens esperàvem que passaria del 8 al 10% però va ser fins al 21%. Vist amb temps, cal reconèixer que la vam espifiar.

Això mateix diu Jordi Sellas, director general de Creació i Empreses Culturals.

Ah, sí? És veritat, ningú ho va fer bé. Hauríem d'haver reaccionat amb una mesura més realista. Jo no porto la part econòmica del TNC afortunadament, però assumeixo l'error. Amb l'IVA, les nostres entrades a la Sala Gran van passar de 30 a 38 euros. Aquest preu no el podíem demanar a tots els que s'han quedat a l'atur i en una època de sous retallats. Per contrarestar, vam entrar amb les promocions. Però s'ha vist que tampoc era bona; Ara la taquilla és molt més baixa. Hagués anat millor reduir tots els preus. Un exemple són els T6: quan els vam passar a la Petita vam reduir el preu a 15 euros. Cada dia s'exhaureixen.

Barcelona també ha funcionat molt bé, no?

Sí, al final.

Ara es trasllada al Goya Codorníu la tardor vinent. És una bona notícia...

Per mi és ideal. Molta gen no ha pogut veure-la. Quan quedaven 10 dies de funcions ja no quedaven entrades. No ha vingut ni una escola de batxillerat. I això que hem vist que té un efecte increïble entre els joves i la gent gran. Els joves venien a veure l'actor Carlos Cuevas i acabaven celebrant l'obra.

No és el mateix cas que amb els actors de Polseres vermelles.

No. Aquell va ser un fenomen teenager. També vam tenir l'error de programar-lo per Nadal. Després de vacances va venir el públic de cop. També cal dir que era molt bonic veure gent que entrava per primer cop al TNC.

Va arriscar en la seva darrera temporada apostant per la dramatúrgica catalana contemporània a la Sala Gran.

La pega de l'operació a la Sala Gran ha estat Una història catalana. Jo estava molt orgullós de l'espectacle però l'obra anava dirigida a un sector de públic que no es podia pagar l'entrada. Volia que el T6 arribés a la Gran el meu últim any. Durant 10 anys ,s'han fet 43 produccions. La Sala Gran exigia més.Perquè als autors se'ls hi demana que escriguin per 9 o més personatges. Avui la nova dramatúrgia no té por del gran públic. Hi ha gent que diu que això són tietes, despectivament. Jo dic que no tot són tietes i que està molt bé fer teatre per a tothom.

És el director del milió d'espectadors

No és tant si es divideix en les set temporades. Per a mi, el miracle va ser mantenir xifres la temporada passada. Les xifres absolutes són més baixes que les altres però és perquè l'oferta va ser també menor.

El TNC sempre ha de ser un centre de producció?

No ho concebo de cap altra manera. Està al seu ADN. El TNC té espais, personal i preparació tècnica per fer teatre.

Està desaprofitat, doncs?

Des de sempre. Potser la meva primera temporada va ser la menys desaprofitada. Aquestes últimes tres temporades l'han perjudicat massa les limitacions pressupostàries: la infraestructura permetria fer molta més activitat que la que programem.

Les gires del TNC han desaparegut, també.

Sí, des del 2008. Considero que el TNC és un teatre públic de Catalunya, no específicament de Barcelona, però és que assumir gires des del propi teatre privava de fer altres produccions. Ara ho fem amb el suport de la companyia privada.

Fa cosa d'un any deia que després del TNC deixaria la direcció durant un temps. Que no volia estar al TNC i que volia recuperar l'escriptura.

La veritat és que no ho he pogut mantenir. Em va venir a veure l'Emma Vilarasau i em va proposar que la dirigís al Lliure. Després va venir Galceran i em va convidar a portar la batuta d'El crèdit, que també hi seran Jordi Bosch i Jordi Boixaderas. No m'ho he plantejat jo, m'ho han ofert uns amics que no els podia dir que no. En realitat, torno a la meva etapa de freelance, com tota la vida.

Que ja tingui invitacions pot encrespar els ànims d'altres directors sense feina...

Si algú vol dir que tenim capelletes, ho hauré d'entomar. El que sé és que jo, a l'atur, no m'aturaré pas.

Què li va semblar l'opinió de Benet i Jornet de vetar les produccions al Lliure i al TNC...

Crec que es devia cansar que el féssim tant. Però, què passaria si algun dia escriu un text que no es pugui fer en cap altre espai?

És el director d'escena de més èxits al TNC.

Però també he fet peces com La dona incompleta, de la qual n'estic molt orgullós i que no va anar públic. Quina és la clau de l'èxit? El públic, la crítica? Hi ha uns factors d'imprevisibilitat en la producció que fan que el teatre sigui teatre.Amb el temps, aprens claus però no hi ha la garantia 100% fiable que funcionarà

D'Agost, n'estava molt convençut?

Tenia la intuïció que podia anar bé. No ho vaig veure clar fins a la segona setmana de funcions.

S'acomiada en clau Rigola...

Només puc dir que és una proposta que em van fer Nao Albet i Marcel Borràs. M'ho vaig pensar molt abans d'acceptar-la De fet, van fer una segona versió perquè en la primera no ho veia gens clar. A més cal dir que els hi vaig fer alguns comentaris, que no em van acceptar, simplement. Només havia actuat al Centre Social Catòlic de Terrassa, i pràcticament amb una funció única, amb una obra de Clemente (que feia de jo mateix).

El T6 també tanca.

Potser ja era hora de fer un canvi, també. Però continuarà el suport a la dramatúrgia contemporània. Han estat 10 anys de T6. Ja ho explicarà el Xavier Albertí. Hi tinc confiança plena. No s'ha produït cap ingerència de l'un cap a l'altre.

El traspàs de Reixach a Belbel era continuista. Amb Albertí, hi ha un trencament?

Ell té dues vessants: el teatre més popular, que no ha tingut continuïtat des de la Guerra Civil, (d'aquella època només vam rescatar un text de Vallmitjana però no vam tocar el gènere del teatre musical ni de cuplet) i la seva dramatúrgia contemporània, que és més de Lluïsa Cunillé i Josep Maria Miró, i no tant dels equips de Casanovas, Clemente, que són més populars. Que hi hagi diferents gustos no vol dir que el canvi hagi de ser radical.

Ricard Salvat no va poder estrenar al TNC. Se'n sent responsable?

No hi ha cap misteri. Quan em va oferir fer l'Espriu jo ja tenia el compromís amb Oriol Broggi. Li reconec tots els mèrits però jo necessitava que una altra generació expliqués Espriu. La crítica és lícita però s'ha d'entendre també que un director ha de poder triar entre els que hi té més confiança.