La porta europea del festival Temporada Alta

Font: Antoni Ribas | Laura Serra (ara.cat)

La creació contemporània nacional i internacional ha sigut el principal dinamitzador del Temporada Alta dels últims anys. A nivell creatiu, acollint les propostes europees més trencadores i internacionalitzant les catalanes, i també com a revulsiu del seu model de festival, buscant complicitats amb nombrosos festivals d’arreu d’Europa. El moment culminant de la creació més arriscada dins el festival és la Setmana de Programadors, ara rebatejada com la Setmana de la Creació Contemporània. 

Des de dijous fins diumenge el Temporada Alta, amb la col·laboració de l’Institut Ramon Llull, aplegarà 70 programadors, 30 dels quals vénen de festivals i institucions com l’Odéon de París, el festival Foreign Affairs de Berlín, el Teatro Stabile del Veneto, el Festival VIE de Mòdena i la Scène Nationale La Filature de Mulhouse, perquè vegin dotze espectacles i descobreixin el panorama escènic català.

L’amor poètic i dantesc

Angélica Liddell estrena un altre espectacle al festival, ‘Tandy’

Angélica Liddell ha estrenat quatre espectacles al Temporada Alta en els últims cinc anys, i demà obrirà la Setmana dels Creadors amb l’estrena a l’Estat d’un nou muntatge, Tandy (El cicle de les resurreccions). A més d’aquesta dramaturga, guardonada el 2012 amb el Premio Nacional de literatura dramàtica, la Setmana de la Creació Contemporània comptarà amb dos reclams internacionals de primer nivell: Romeo Castellucci, amb Juli Cèsar. Trossos, i Jan Fabre, amb el solo Attends, attends, attends... (Pour mon père).

“Crec que l’amor és una malaltia, però no l’abordo des del punt de vista de la patologia, sinó des del punt de vista poètic”, explica Liddell sobre la història de Sherwood Anderson sobre un borratxo que s’enamora d’una nena de set anys en què està basada Tandy. L’autora, a més, ha fusionat el text amb els seus propis diaris per construir un viatge iniciàtic que li recorda l’amor que Dant sentia per Beatriu i el viatge dels inferns al paradís de la Divina Comèdia i que no està faltat de la seva potència habitual.

“Cada solo que he creat és el fruit d’una empatia personal, gairebé íntima, amb els meus intèrprets”, diu Jan Fabre. “Els meus Guerrers de la Bellesa, com els anomeno, són la meva principal font d’inspiració i la meva única eina per portar la meva feina a l’escenari”, afegeix. El protagonista, i punt de partida d’ Attends, attends, attends..., és l’actor Cédric Charron. A l’obra interpreta un fill “que manté un diàleg imaginari amb el seu pare en el qual li demana que esperi i que sigui pacient; li demana al pare que s’obri al seu temps per tornar a ser un nen una altra vegada i preparar-se per a la mort”, diu Fabre. 

La setmana comptarà amb un altre nom consagrat, en aquest cas del terreny del flamenc. Israel Galván desembarcarà divendres al Teatre Municipal de Girona ambFla.Co.Men. “Hi he treballat amb la ment posada en una idea que era abandonar Israel Galván i buscar, amb la directora d’escena, Patricia Caballero, alguna cosa gran dins les coses senzilles i que girés cap a un flamenc més desemmascarat”, diu el coreògraf sevillà.

Els ‘radicals’ catalans

Xavier Bobés reflexiona sobre el teatre d’objectes amb ‘Monstres’

Els llenguatges escènics sense text, com la dansa i el teatre d’objectes, són els més fàcilment exportables dins una convocatòria internacional com la Setmana de la Creació Contemporània. Un dels noms catalans més destacats a Catalunya en aquesta última disciplina és Xavier Bobés. La seva nova creació, Monstres, es podrà veure divendres a la nit al Teatre de Salt, després d’estrenar-se a finals de setembre al TNT del Centre d’Arts Escèniques de Terrassa, i està concebut com una reflexió sobre els papers dels manipuladors dels objectes que apareixen en el teatre d’objectes. “El manipulador sol ser el súbdit dels objectes, i a l’espectacle el cos del manipulador és com un objecte que manipula altres cossos, de maniquins -va explica Bobés-. Hem treballat en el límit personal en què un creador busca desxifrar quin és el vincle que té amb el que crea. El nostre costat fosc està més a prop del que pensem”, afegeix.

Nao Albet i Marcel Borràs s’han curat en salut amb la llengua del seu últim espectacle. Els sis intèrprets de Los esqueiters parlen en català, castellà, anglès, francès, italià i noruec. De fet, tret d’ells dos, els altres quatre intèrprets no són actors sinó skaters que reflexionaran sobre què fa lliures les persones.

La collita dels anys 80

El projecte #FF80 arriba al final del seu recorregut

El Temporada Alta i El Graner, el centre de creació del Mercat de les Flors, van engegar el 2012 el programa triennal FF80 per donar suport a un grup de coreògrafs i ballarins, sobretot nascut als anys 80, sovint formats a l’estranger i que no ho tenien fàcil per tornar a Catalunya. Aquest any el programa arriba a la seva fi i encara no se sap en quin format reapareixerà l’any que ve, però de moment el públic podrà gaudir dels treballs d’El Conde de Torrefiel, La Veronal, Pere Faura, Aimar Pérez Galí, Maria Campos i Lali Ayguadé.

El barceloní Pere Faura presentarà divendres Sin baile no hay paraíso (La meva història de la dansa), un retorn al seu passat com a ballarí en què reinterpreta amb molt d’humor quatre peces essencials del seu imaginari com a coreògraf i ballarí: La mort del cigne de Maia Plissétskaia; Singing in the rain, el solo de Gene Kelly; You should be dancing, de Febre del dissabte nit, i Fase, d’Anne Teresa De Keersmaeker i Michele Anne de Mey.