Qualitat, feina i públic: l’objectiu de les noves subvencions al teatre


Font: Laura Serra (ara.cat) | Foto: Manolo García
“Qualitat, feina i públic” és el mantra que el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, assegura que ha repetit al seu equip en els últims anys per marcar els objectius de l’administració en el sector de les arts escèniques. Qualitat, feina, públic. Finalment, ahir, el departament va explicar el nou model d’ajuts públics que ha implantat i que reformula un “sistema envellit” creat a finals dels anys 90. La necessitat de modernitzar els ajuts, a més, ha coincidit amb “l’ensorrament” del sistema teatral català motivat tant per la crisi del consum com per “polítiques errònies i punitives” contra la cultura executades des del govern espanyol, lamentava Mascarell. 
El nou sistema d’ajuts pretén solucionar dos desajustos greus: el primer és que es prioritzava la producció d’espectacles per sobre d’aspectes crucials com l’exhibició dels muntatges -és a dir, es premiava fer noves obres sense valorar el públic que aconseguien-, i el segon que per a les empreses més joves era difícil accedir als famosos convenis triennals. “Qui tenia subvenció estable es pensava que era eterna”, criticava el conseller. Aquestes són les novetats essencials del nou sistema d’ajuts a les arts escèniques. 
Atenció a tota la cadena de valor 
S’han ordenat els ajuts en cinc apartats: creació, producció, exhibició, mercat i públic. La producció i l’exhibició són les dues potes que continuen rebent més atenció i recursos, tant per a equipaments públics com per a projectes privats. Però el sistema també inclou beques per a recerca i formació i suport a centres de producció i a associacions professionals. Dos aspectes que avui es consideren crucials són la generació de mercats (via festivals estratègics o plans d’internacionalització) i la creació de públic (amb eines com els tallers de l’espectador o els premis sectorials).
Suport al procés de creació
El 2014 vencien els convenis triennals que rebien la majoria de sales i diverses companyies històriques. Aquests ajuts són els que han patit més canvis. No només perquè se n’han ampliat els destinataris -es repartiran els diners entre més candidats-, sinó perquè es tracta d’una subvenció modulable en funció del projecte artístic que es presenti. Les companyies podran aspirar, en funció de la seva capacitat de producció, a ajuts anuals de fins a 40.000, 80.000 o 140.000 euros per desenvolupar un projecte artístic. Però, a més, podran sol·licitar suport per a produccions concretes de 170.000 a 825.000 euros pels tres anys. En resum, les companyies rebran un total de 196.500 euros, 370.000 euros o 790.000 euros en tres anys per produir entre 2 i 8 muntatges durant aquest període. La filosofia és produir menys que abans i dedicar més temps a la creació per apujar el llistó qualitatiu. 
Tria de 30 projectes estables
Una comissió especialitzada ha triat les 30 empreses, companyies i teatres, en comptes de les 21 que tenien conveni fins ara. Els escollits han sigut 5 empreses amb una capacitat de producció gran (Bitò, Focus, La Perla 29, Dagoll Dagom i el Teatre Romea), 10 projectes mitjans (Anexa, FEI, La Seca, T de Teatre i la Sala Beckett, entre d’altres) i 15 empreses més petites que s’estrenen en els ajuts triennals (com la Sala FlyHard, Atrium, Les Antonietes, Pepa Plana i La Brutal). Qui n’ha quedat fora pot optar a altres ajuts, reintegrables o no. De fet, la intenció és que les empreses vagin saltant de categoria i al final els sigui més rendible guanyar-se el públic que guanyar-se la subvenció. Els ajuts a les arts escèniques s’acosten als 13,6 milions d’euros (el 2014 va pujar un 16,5% respecte a l’any anterior), dels quals gairebé 11 milions són per al sector privat. A més, 18 milions van destinats als equipaments nacionals (Liceu, TNC, Lliure i Mercat de les Flors).
Claus: l’exhibició i el territori
“El sector té una dependència molt gran de l’administració. El 50% dels ingressos són públics. Cal una relació més sòlida amb els consumidors”, diu Mascarell, que insisteix en la gran capacitat per créixer que tenen els teatres del territori. Per això hi ha línies d’ajuts a l’exhibició i crèdits reintegrables per empènyer les empreses a fer gires. Lògicament, reben més punts per a ajudes els espais que programin obres que l’administració ha contribuït a produir, de manera que es garanteix la sortida al mercat de les obres subvencionades. També s’han reformulat els convenis amb els equipaments municipals de capitals de comarca i l’oferta al territori (el Programa.cat consta d’un catàleg obert d’espectacles dels quals s’ajuda a pagar el caixet). La conselleria assegura que ja s’ha començat a notar la recuperació del teatre a tot el país.

No hay comentarios:

Publicar un comentario